Credencials: filtracions i contrasenyes

Per què la repetició és el problema

Quan una empresa pateix una filtració, les credencials acaben en llistes que es proven automàticament contra altres serveis, una pràctica que es diu credential stuffing. No cal que ningú et tingui a l’objectiu; n’hi ha prou que la teva adreça i la teva contrasenya hagin sortit d’un lloc qualsevol. El catàleg de filtracions d’aquest lloc recull els llocs d’on han sortit.

Amb una contrasenya diferent a cada servei, una filtració afecta un sol compte; amb la mateixa a tot arreu, els afecta tots alhora. Ho pots comprovar amb l’auditoria de contrasenyes d’aquesta pàgina, que fa la consulta sense enviar cap contrasenya.

Què fa un gestor

• Genera una contrasenya llarga i aleatòria diferent per a cada servei, que no has de recordar.
• Les desa xifrades amb una clau derivada d’una contrasenya mestra que només saps tu.
• Les omple al lloc correcte, cosa que protegeix contra la suplantació de llocs web: un gestor no omple les credencials de la teva entitat bancària en un domini que s’hi assembla, i una persona sí que les hi pot escriure.
• T’avisa de les que has repetit i de les que han aparegut en filtracions.

Criteris per triar-ne un

Són els indicadors amb què el projecte analitza qualsevol servei, aplicats a un gestor de contrasenyes. Et serveixen per triar-ne un i per saber què has de preguntar.

1. Xifratge d’extrem a extrem, per defecte i sobre tot el magatzem. Que el proveïdor no pugui llegir el contingut encara que vulgui, sense que hagis d’activar cap opció. Si depèn d’una casella de configuració, no és una garantia.
2. Que el proveïdor no pugui recuperar-te la contrasenya mestra. Si te la pot recuperar, és que hi té accés d’alguna manera. A canvi, el codi de recuperació és teu i l’has de guardar bé.
3. Auditories independents publicades, amb informe llegible i data. Un «auditat per una empresa líder» sense informe publicat no acredita res. Mira’n també la data: una auditoria de fa cinc anys descriu una versió del programa que ja no existeix.
4. Codi obert de la part que xifra. No garanteix que estigui bé, però permet que algú altre ho comprovi. Sense el codi, l’única prova que el xifratge funciona com diu el proveïdor és la seva paraula.
5. Exportació completa en format obert. Has de poder emportar-te tot el magatzem en un fitxer que un altre gestor pugui llegir. Si no el pots exportar, quedes lligat a aquell proveïdor.
6. Verificació en dos passos amb clau física o aplicació. Millor que no sigui per SMS, que és el segon factor més fàcil de robar.
7. Jurisdicció i model de negoci. On és l’empresa, quina autoritat la supervisa i de què viu. Un gestor gratuït que no cobra a ningú ha de treure els diners d’algun lloc: mira d’on.
8. Què passa si l’empresa tanca. Si el magatzem xifrat és local i exportable, un tancament és una molèstia; si només és al seu servidor, el pots perdre.

La contrasenya mestra

És l’única que has de recordar i, per tant, l’única que ha de ser molt llarga. Una frase de pas de sis paraules aleatòries és fàcil de recordar i molt difícil d’endevinar; el generador d’aquesta pàgina en fa, i explica quants bits d’entropia té cada opció i què vol dir això en temps d’atac.

Tres regles: que no s’assembli a cap altra que facis servir, que no surti d’enlloc que et puguin endevinar i que en tinguis una còpia de seguretat fora de línia, escrita en paper i guardada com guardaries un document important. Si perds la contrasenya mestra d’un gestor ben fet, ho perds tot, perquè ningú més no hi pot entrar.

El del navegador, serveix?

És molt millor que repetir contrasenyes, i si l’alternativa és no fer res, fes-lo servir. Té tres límits: sol quedar lligat a l’ecosistema del navegador, de manera que canviar de navegador es fa costós; el xifratge sovint depèn de la sessió del compte, i per tant qui controli aquell compte controla el magatzem; i comparteix empresa amb un negoci que viu de saber què fas, cosa que no el fa insegur, però és un motiu per llegir-ne les condicions. Al directori hi ha les fitxes dels navegadors i les empreses que hi ha al darrere.

Per a una escola, un ajuntament o una empresa

En una organització, el problema passa a ser compartir contrasenyes i, sobretot, retirar-les quan algú marxa. Cal mirar els criteris de dalt i tres més:

• Magatzems compartits amb permisos per persona i registre d’accessos.
• Revocació immediata quan algú deixa l’entitat, sense haver de canviar totes les contrasenyes a mà.
• Contracte d’encarregat del tractament amb ubicació de les dades i retorn en acabar, com qualsevol altra eina. Ho explica el protocol per a escoles i ajuntaments.

Per què aquí no hi ha una taula comparativa

Perquè encara no hem documentat cap gestor amb el mateix rigor amb què hem documentat les fitxes del directori: cada afirmació amb la seva font, el seu nivell d’evidència i la seva data. Sense aquesta feina, una llista dels «millors» seria només la nostra opinió.

Quan les fitxes hi siguin, sortiran al directori amb la mateixa puntuació desmuntable que la resta i es podran descarregar a dades obertes. Mentrestant, els criteris de més amunt són els que faríem servir nosaltres, i els pots aplicar tu mateix.

La comprovació de filtracions consulta l’índex de Have I Been Pwned (s’obre en una pestanya nova), que recull més de vuit-cents milions de contrasenyes aparegudes en filtracions. No hi enviem la contrasenya. Fem servir un mètode anomenat k-anonimat, que funciona així:

1. El teu navegador calcula el resum SHA-1 de la contrasenya. Un resum és una empremta de quaranta caràcters hexadecimals de la qual no es pot recuperar el text original. Aquest càlcul es fa dins del teu dispositiu.
2. D’aquests quaranta caràcters se n’agafen els cinc primers. Cinc caràcters hexadecimals són vint bits, o sigui un calaix d’entre 1.048.576 possibles. A cada calaix hi ha una mitjana de vuit-centes contrasenyes diferents.
3. Només aquests cinc caràcters surten del teu dispositiu. Arriben a un servidor nostre, que els reenvia a Have I Been Pwned i ens torna la llista sencera de sufixos d’aquell calaix.
4. El teu navegador busca el seu sufix dins d’aquella llista, també en local, i així sap si la contrasenya hi és o no.

Així, ni el nostre servidor ni Have I Been Pwned reben mai la contrasenya ni el resum sencer. El màxim que poden saber és que algú ha preguntat per un calaix on hi ha vuit-centes contrasenyes diferents, i això no permet deduir per quina preguntàvem. Demanem a més a Have I Been Pwned que encoixini la resposta amb entrades falses, perquè la mida de la resposta tampoc no reveli res.

Ho pots comprovar. Obre les eines de desenvolupament del navegador, ves a la pestanya de xarxa i prem el botó d’auditar: hi veuràs una sola petició per contrasenya, a /eines/api/pwned?prefix= seguit de cinc caràcters, i cap altra dada. El servidor no registra el prefix enlloc.

La força es mesura en bits d’entropia: cada bit multiplica per dos la feina de qui vol trobar la contrasenya. És l’única mesura defensable, perquè depèn de com s’ha generat la contrasenya i no de quin aspecte té. Les puntuacions de zero a cent i els semàfors que es veuen a molts formularis són inventats.

Els temps de trencament que ensenyem van sempre amb la hipòtesi escrita al costat, i n’hi ha tres perquè es vegi que el resultat en depèn: entre l’escenari conservador i l’extrem hi ha deu ordres de magnitud. Una xifra de temps que no diu quin atac suposa no informa de res.

Si escrius una contrasenya teva per comprovar-la, l’eina no te’n dirà cap xifra de força. L’entropia és una propietat del procés que ha generat la contrasenya, i el procés d’una persona que en pensa una no és aleatori: tria paraules, dates, noms i les substitucions de sempre, que és el primer que prova qualsevol atac. Una xifra alta perquè hi has posat un signe d’admiració seria enganyosa.

• Adreces XposedOrNot (s’obre en una pestanya nova), projecte obert de consulta de filtracions. L’API és gratuïta i sense clau per a ús no comercial, amb un límit de consultes per connexió, i les condicions demanen citar-ne la font. El lligam amb les fitxes del directori el fem nosaltres, a partir del catàleg de filtracions.
• Filtracions Have I Been Pwned — Pwned Passwords (s’obre en una pestanya nova), de Troy Hunt. L’API de consulta per rang és pública i gratuïta. El nostre servidor només li reenvia les consultes.
• Paraules La llista de 2048 paraules catalanes de les frases de pas (11 bits per paraula) es va generar el 2026-09-12 a partir de aquesta font (s’obre en una pestanya nova). Diccionari català de Softcatalà (projecte catalan-dict-tools), amb llicència dual GNU GPL v2 o posterior i GNU LGPL v2.1 o posterior. Del mateix dipòsit surten el diccionari arrel de noms i la taula de freqüències d’ús, emprats per descartar tecnicismes i per ordenar els candidats.